domingo, 4 de noviembre de 2012

Altea


 

                                            Altea

Una claror mística es dipositava per a sobra les columnes de
la terrassa, donava la sensació de la lluminària del pessebre de
Belen.
El reflex de la lluna copiat a les aigües de la mar, marcava una

ampla estela lluminosa. A l’altra banda, com si foren llavors

germinant  surtin de la terra, el poble amb les cassetes blanques,

els carrerons estrets, uns fanals aquí i allà, com una processió fins

a la fantàstica església; les belles cúpules enrajolades de rajoletes

 blaves, li donaven un encant especial, agermanant-se amb el

color de la mar, fosca a aquella hora de la tarda, casi nit.

L´aire enriallar-se, s’esforçava per mantenir la calidesa a l’ambient,

 participant complaent en la pau joiosa de aquella tarda d’estiu                               

Les pupil·les encara que a passat el temps, conserven aquesta

imatge a la memòria, com un tesor in-esborrable.

 Puri